El poble
Art, paisatge, natura cultura, tradició
Història
D’entre totes les poblacions que trobem a la Costa Brava, n’hi ha una que destaca per la seva singularitat i autenticitat: Cadaqués.
El nom de Cadaqués podria provenir de l'evolució de Cap de Quers (cap de roques) degut a la gran quantitat de roques sobretot a la zona de Cap de Creus. Una altra opció és que Cadaqués deriva de “cadaquer” o “cadaquers”, que significaria bosc o boscos de càdecs, arbust que poblava tota aquesta zona costanera. Una tercera possibilitat és que Cadaqués sigui el compost de dues paraules d´origen grec, kata-kairus, que significaria port ocasional (ja que els grecs utilitzaven aquest port en les seves rutes comercials o d´expansió quan el mal temps els obligava a interrompre la navegació).
Situat al costat oriental de la península del Cap de Creus i considerat per molts com la perla de la Costa Brava, la seva història es remunta milers d’anys enrere, quan els ibers eren els amos i senyors d’aquestes terres.
A través del mar Mediterrani varen arribar altres civilitzacions més avançades com ara els sards, els etruscos, els egipcis i sobretot els grecs i romans, tots ells grans experts en navegació. Sens dubte, la presència d’aquestes cultures i en especial de la grega i romana, establerta durant molt de temps a la península, va suposar un gran enriquiment cultural pels ibers. De ben segur que aquest contacte devia suposar pels avantpassats dels cadaquesencs un gran avenç en la pesca i navegació.
El primer document que fa referència a Cadaqués és anterior a l’any 814 i relata el naufragi de les relíquies dels Sants Abdon i Senén que varen ser salvades per la gent de Cadaqués. Destaquen però, altres documents com la donació de l’any 974 i la compravenda de l’any 1030, que varen fer els comtes d’Empúries al monestir de Sant Pere de Rodes i que comprenien les terres del Cap de Creus. Aquest darrer document posa de relleu l’existència de peixeteries, pescadors, vinyes, ports, cales i platges en aquesta península de la costa catalana. I és que els habitants de Cadaqués alternaven la pesca amb el cultiu per tal de poder sobreviure en una terra aparentment hostil i difícil. Però hi havia altres problemes que preocupaven encara més als cadaquesencs, com ara l’atac dels pirates i corsaris, que constantment assetjaven Cadaqués.
En un document del 1444, conservat a l’arxiu municipal de Cadaqués, s’explica com 22 galeres de moros van cremar Cadaqués destruint també l’arxiu del poble. Precisament, la construcció de la muralla de Cadaqués té els seus origens en aquests atacs. Així, corsaris genovesos i pirates algerians o turcs com el temut Baba Aruj, més conegut com a Barbarrossa, varen amenaçar l’existència dels cadaquesencs. Aquest darrer se sap que no només va saquejar la vila, sinó que també va cremar l’església. I és que la vulnerabilitat dels antics habitants de Cadaqués venia donada per l’aïllament geogràfic del municipi i pel fet que aquests visquessin encarats al mar, separats de la resta dels empordanesos per la muntanya de Pení.
Val a dir que, un gran nombre de pescadors i mariners de Cadaqués, varen ser capturats pels moros, tot i que de vegades també es produïen segrestos en terra ferma. És per aquest motiu que de tant en tant els mariners més valents surtien a fer front als invasors. D’aquí que anés creixent la fama dels cadaquesencs com a bons mariners, fet que podem constatar ja al segle XIII, quan el rei Jaume I va conquerir Mallorca als sarraïns amb l’ajuda de la gent de l’Empordà.
Sobre les diverses cultures que van passar per Cadaqués destaca la comunitat jueva que amb el pas dels segles va deixar la seva pròpia empremta, en la toponímia d’algun carrer i amb l’edificació d’una sinagoga, desapareguda al llarg del segle XV.
Per regular i controlar el sistema de pesca va néixer un tractat conegut com les ordinacions de la pesquera de Cadaqués que abarcava els segles XVI i XVIII. Sota aquestes ordinacions es repartien les cales i es treballava en col.lectiu, per tal d’afavorir a la comunitat.
El consell estava format per la Universitat de Cadaqués que es reunia periòdicament per parlar de temes que afectaven la comunitat.
Amb el temps. però, el mar Mediterrani es va anar fent més segur i això va permetre que Cadaqués anés creixent, fet que va donar pas a la indústria, al comerç i a les rutes d’ultramar. En conseqüència, al llarg del segle XIX varen sorgir nombroses fàbriques dedicades a la creació de productes alimentaris com ara anxoves, tonyina, oli d’oliva, aiguardent, gasosa, vinagre, pasta per fer sopa etc. No obstant, al cantó d’aquestes fàbriques coexistien també altres indústries; algunes de les quals produïen taps de suro, sabó, carbonat de potassa, pipes per fumar etc. Paral.lelament a aquest floreixement industrial, el conreu de la vinya i l’olivera va anar desapareixent, donant pas a un greu empobriment econòmic; fet que va obligar a molts cadaquesencs, a principis del segle XX, a emigrar a les Amèriques. Algunes de les destinacions més habituals entre els habitants de Cadaqués varen ser Cuba, Haití, Argentina, Uruguai, Mèxic i Nova York.
Malgrat la distància, els cadaquesencs emigrats, més popularment coneguts com a indians, seguien en contacte amb el poble gràcies a la revista local Sol Ixent. Aquesta publicació els mantenia informats de tot allò que passava a Cadaqués i viceversa, ja que la revista era també un mitjà de comunicació per els que vivien a les Amèriques.
Els més afortunats es varen enriquir a Amèrica i de tornada a Cadaqués van edificar luxosos habitatges que encara avui dia contrasten amb la senzillesa de les cases locals.
Ben aviat, artistes autòctons i estrangers varen arribar a Cadaqués atrets pels seus encants i la bellesa del seu paisatge geològic. Així, nombrosos pintors i escriptors varen passar per Cadaqués. Alguns, fins i tot, s’hi varen establir de forma definitiva, com el cèlebre pintor Salvador Dalí que va immortalitzar el poble en moltes de les seves obres, donant-lo a conèixer arreu del món.
Pintors anteriors a Dalí, com Eliseu Meifrèn o contemporanis seus com Picasso, Duchamp, Max Ernst, Magritte i Antoni Pitxot, juntament amb la seva família, coneguda per el seu talent artístic i musical; a més d’escriptors com Paul Eluard i la seva esposa Gala, Federico García Lorca, Eugeni d’Ors i Josep Pla, així com també el famós cineasta Luís Buñuel, varen passar per Cadaqués entre molts altres.
Finalment, en els anys 60 va arribar el fenòmen del turisme que va portar als cadaquesencs a abandonar definitivament el conreu per atendre als nous visitants que arribaven a Cadaqués, atrets per la seva autenticitat. Una autenticitat que en l’actualitat perdura gràcies al seu aïllament geogràfic i que veiem reflectit en el seu ric patrimoni: el parlar salat, les tradicions cadaquesenques, l’església de Sta. Maria, el doll, càntir de color verd que les dones feien servir antigament per transportar l’aigua de la font. Aquests són només alguns dels elements que fan tan especial Cadaqués i que provenen de la herència d’un passat que es perd en la llunyania del temps.
Història
D’entre totes les poblacions que trobem a la Costa Brava, n’hi ha una que destaca per la seva singularitat i autenticitat: Cadaqués.
El nom de Cadaqués podria provenir de l'evolució de Cap de Quers (cap de roques) degut a la gran quantitat de roques sobretot a la zona de Cap de Creus. Una altra opció és que Cadaqués deriva de “cadaquer” o “cadaquers”, que significaria bosc o boscos de càdecs, arbust que poblava tota aquesta zona costanera. Una tercera possibilitat és que Cadaqués sigui el compost de dues paraules d´origen grec, kata-kairus, que significaria port ocasional (ja que els grecs utilitzaven aquest port en les seves rutes comercials o d´expansió quan el mal temps els obligava a interrompre la navegació).
Situat al costat oriental de la península del Cap de Creus i considerat per molts com la perla de la Costa Brava, la seva història es remunta milers d’anys enrere, quan els ibers eren els amos i senyors d’aquestes terres.
A través del mar Mediterrani varen arribar altres civilitzacions més avançades com ara els sards, els etruscos, els egipcis i sobretot els grecs i romans, tots ells grans experts en navegació. Sens dubte, la presència d’aquestes cultures i en especial de la grega i romana, establerta durant molt de temps a la península, va suposar un gran enriquiment cultural pels ibers. De ben segur que aquest contacte devia suposar pels avantpassats dels cadaquesencs un gran avenç en la pesca i navegació.
El primer document que fa referència a Cadaqués és anterior a l’any 814 i relata el naufragi de les relíquies dels Sants Abdon i Senén que varen ser salvades per la gent de Cadaqués. Destaquen però, altres documents com la donació de l’any 974 i la compravenda de l’any 1030, que varen fer els comtes d’Empúries al monestir de Sant Pere de Rodes i que comprenien les terres del Cap de Creus. Aquest darrer document posa de relleu l’existència de peixeteries, pescadors, vinyes, ports, cales i platges en aquesta península de la costa catalana. I és que els habitants de Cadaqués alternaven la pesca amb el cultiu per tal de poder sobreviure en una terra aparentment hostil i difícil. Però hi havia altres problemes que preocupaven encara més als cadaquesencs, com ara l’atac dels pirates i corsaris, que constantment assetjaven Cadaqués.
En un document del 1444, conservat a l’arxiu municipal de Cadaqués, s’explica com 22 galeres de moros van cremar Cadaqués destruint també l’arxiu del poble. Precisament, la construcció de la muralla de Cadaqués té els seus origens en aquests atacs. Així, corsaris genovesos i pirates algerians o turcs com el temut Baba Aruj, més conegut com a Barbarrossa, varen amenaçar l’existència dels cadaquesencs. Aquest darrer se sap que no només va saquejar la vila, sinó que també va cremar l’església. I és que la vulnerabilitat dels antics habitants de Cadaqués venia donada per l’aïllament geogràfic del municipi i pel fet que aquests visquessin encarats al mar, separats de la resta dels empordanesos per la muntanya de Pení.
Val a dir que, un gran nombre de pescadors i mariners de Cadaqués, varen ser capturats pels moros, tot i que de vegades també es produïen segrestos en terra ferma. És per aquest motiu que de tant en tant els mariners més valents surtien a fer front als invasors. D’aquí que anés creixent la fama dels cadaquesencs com a bons mariners, fet que podem constatar ja al segle XIII, quan el rei Jaume I va conquerir Mallorca als sarraïns amb l’ajuda de la gent de l’Empordà.
Sobre les diverses cultures que van passar per Cadaqués destaca la comunitat jueva que amb el pas dels segles va deixar la seva pròpia empremta, en la toponímia d’algun carrer i amb l’edificació d’una sinagoga, desapareguda al llarg del segle XV.
Per regular i controlar el sistema de pesca va néixer un tractat conegut com les ordinacions de la pesquera de Cadaqués que abarcava els segles XVI i XVIII. Sota aquestes ordinacions es repartien les cales i es treballava en col.lectiu, per tal d’afavorir a la comunitat.
El consell estava format per la Universitat de Cadaqués que es reunia periòdicament per parlar de temes que afectaven la comunitat.
Amb el temps. però, el mar Mediterrani es va anar fent més segur i això va permetre que Cadaqués anés creixent, fet que va donar pas a la indústria, al comerç i a les rutes d’ultramar. En conseqüència, al llarg del segle XIX varen sorgir nombroses fàbriques dedicades a la creació de productes alimentaris com ara anxoves, tonyina, oli d’oliva, aiguardent, gasosa, vinagre, pasta per fer sopa etc. No obstant, al cantó d’aquestes fàbriques coexistien també altres indústries; algunes de les quals produïen taps de suro, sabó, carbonat de potassa, pipes per fumar etc. Paral.lelament a aquest floreixement industrial, el conreu de la vinya i l’olivera va anar desapareixent, donant pas a un greu empobriment econòmic; fet que va obligar a molts cadaquesencs, a principis del segle XX, a emigrar a les Amèriques. Algunes de les destinacions més habituals entre els habitants de Cadaqués varen ser Cuba, Haití, Argentina, Uruguai, Mèxic i Nova York.
Malgrat la distància, els cadaquesencs emigrats, més popularment coneguts com a indians, seguien en contacte amb el poble gràcies a la revista local Sol Ixent. Aquesta publicació els mantenia informats de tot allò que passava a Cadaqués i viceversa, ja que la revista era també un mitjà de comunicació per els que vivien a les Amèriques.
Els més afortunats es varen enriquir a Amèrica i de tornada a Cadaqués van edificar luxosos habitatges que encara avui dia contrasten amb la senzillesa de les cases locals.
Ben aviat, artistes autòctons i estrangers varen arribar a Cadaqués atrets pels seus encants i la bellesa del seu paisatge geològic. Així, nombrosos pintors i escriptors varen passar per Cadaqués. Alguns, fins i tot, s’hi varen establir de forma definitiva, com el cèlebre pintor Salvador Dalí que va immortalitzar el poble en moltes de les seves obres, donant-lo a conèixer arreu del món.
Pintors anteriors a Dalí, com Eliseu Meifrèn o contemporanis seus com Picasso, Duchamp, Max Ernst, Magritte i Antoni Pitxot, juntament amb la seva família, coneguda per el seu talent artístic i musical; a més d’escriptors com Paul Eluard i la seva esposa Gala, Federico García Lorca, Eugeni d’Ors i Josep Pla, així com també el famós cineasta Luís Buñuel, varen passar per Cadaqués entre molts altres.
Finalment, en els anys 60 va arribar el fenòmen del turisme que va portar als cadaquesencs a abandonar definitivament el conreu per atendre als nous visitants que arribaven a Cadaqués, atrets per la seva autenticitat. Una autenticitat que en l’actualitat perdura gràcies al seu aïllament geogràfic i que veiem reflectit en el seu ric patrimoni: el parlar salat, les tradicions cadaquesenques, l’església de Sta. Maria, el doll, càntir de color verd que les dones feien servir antigament per transportar l’aigua de la font. Aquests són només alguns dels elements que fan tan especial Cadaqués i que provenen de la herència d’un passat que es perd en la llunyania del temps.
