A l´hora d'asseure's a taula els cadaquesencs, com la resta dels empordanesos, són uns excel.lents gourmets.
El peix del Cap de Creus i el marisc són els plats més apreciats i no és d’estranyar, ja que per el seu terreny rocós i els forts cops de mar el peix té un sabor intens.
Els plats tradicionals són: la paella de marisc, l’escòrpora amb suc, les sardines, les anxoves, la daurada, el mero, el pagre, les garotes, la llagosta, els musclos i un llarg etcètera. Naturalment, tots aquests plats es poden degustar en els diferents restaurants de Cadaqués segons l’època de l’any, es clar. I és que com deia el cèlebre escriptor Josep Pla, en un llibre que va escriure sobre el poble, la cuina local de Cadaqués varia en funció de les estacions:
A Cadaqués hi ha quatre delícies marítimo- terrestres : a l’hivern les garotes o eriçons de mar (que en altres llocs de la costa en diem garoïnes) ; a la primavera els musclos de roca; a l’estiu els crustacis com la llagosta, els llongants (homard en francès) coneguts també amb el nom de llobregants o llobegants.
JOSEP PLA "Cadaqués"
De vegades per amenitzar alguns plats a la brasa, generalment carn, es fa servir l’allioli que és una de les salses més populars i delicioses de Catalunya, elaborada exclusivament a base d'all i oli.
Un altre dels productes estrella és l’anxova que es conserva durant deu mesos en sal i pebre, a diferència d’altres pobles de la costa.
Les anxoves es presenten damunt d’una llesca de pa amb tomata damunt de les quals s'afegeix una mica d’oli d’oliva. Per cert, qui les tasta no se’n pot estar de menjar-ne més; doncs, a cada mossegada el paladar es delecta amb l'autèntic sabor del mar.
Josep Pla, atret per l’autenticitat de la cuina de Cadaqués i bon coneixedor de la tècnica de salaons deia: S’ha d’extirpar el cap del peix i la tripada, però sense que quedi el ventre obert i respectant sempre el filet vermell que l’anxova té i que li va del cap fins al ventre. Després s’ha d’estendre sobre una superfície plana i cobrir-les amb sal granada, perquè eliminin l’aigua que els sobra. En el fons d’un barrilet de fusta de castanyer o de roure, s’hi estén un llit de sal. A continuació, una capa d’anxoves; un altre pla de sal, amanit amb un punt de pebre negre picat, i uns petits brots de farigola i fonoll. A sobre de tot plegat, s’hi posa una tapadora de fusta, i a sobre la fusta un pes d’un quilo o més per pressionar el conjunt.
Com acompanyament de la taula no falten ni el bon vi ni els dolços com el tortell, la crema catalana, el braç de gitano, el flam i els taps. El seu nom es deu a la seva forma. Aquests s’elaboren des del segle XVIII a la pastisseria La Mallorquina. Els taps avui són a la carta de postres de molts restaurants. Altres dolços i pastissos autòctons són les burilles, els crespells que només s’elaboren per setmana santa, els matrimonis, el peix de nata i tot un seguit de postres típics de la zona com són el pa de pessic, les flaones etc.
Malauradament, el conreu de la vinya abans tan estès a tot Cadaqués s’ha anat perdent, no obstant la família Martín Faixó ha recuperat aquesta i segueix produint de manera tradicional vi blanc, negre i rosat a més de garnatxa i moscatell.
Pàgina web: www.cellermartinfaixo.com
Enllaç web Patronat de Turisme - Ruta del Vi: http://ca.costabrava.org/que-fer/ruta-del-vi
En general, es tracta d’una cuina senzilla i equilibrada basada en la dieta mediterrània, on l’oli d’oliva verge té un especial protagonisme. Un oli que a l'igual que el peix té un sabor intens, gairebé podríem dir salvatge, doncs creix en la immensitat del parc natural del Cap de Creus.