El poble
Art, paisatge, natura, cultura, tradició
Història
D'entre totes ses poblacions que trobem a la Costa Brava, n’hi ha una que destaca per sa seu singularitat i autenticitat: Cadaqués.
Es nom de Cadaqués podria provenir de l'evolució de Cap de Quers (cap de roques) degut a la gran quantitat de roques sobretot a la zona de Cap de Creus. Un atra opció és que Cadaqués deriva de “cadaquer” o “cadaquers” que significaria bosc o boscos de càdecs, arbust que poblava tota aquesta zona costanera. Una tercera possibilitat és que Cadaqués sigui es compost de dues paraules d'origen grec, kata-kairus, que significaria port ocasional (ja que es grecs utilitzaven aquest port en ses seus rutes comercials o d'expansió quan el mal temps els obligava a interrompre la navegació).
Situat al costat oriental de sa península del Cap de Creus i considerat per molts com la perla de la Costa Brava, sa seu història es remunta milers d’anys enrere, quan ses ibers eren ses amos i senyors d’aquestes terres.
A través del mar Mediterrani varen arribar atres civilitzacions més avançades com ara es sards, ses etruscos, ses egipcis i sobretot es grecs i romans, tots ells grans experts en navegació. Sens dubte, sa presència d’aquestes cultures i en especial de la grega i romana, establerta durant molt de temps a Sa península, va suposar un gran enriquiment cultural per ses ibers. De ben segur que aquest contacte devia suposar per ses avantpassats des cadaquesencs un gran avenç en la pesca i navegació.
Es primer document que fa referència a Cadaqués és anterior a l’any 814 i relata es naufragi de ses relíquies dels Sants Abdon i Senén que varen ser salvades per la gent de Cadaqués. Destaquen, però, atres documents com la donació de l’any 974 i la compravenda de l’any 1030, que varen fer es comtes d’Empúries as monestir de Sant Pere de Rodes i que comprenien ses terres del Cap de Creus. Aquest darrer document posa de relleu l’existència de peixeteries, pescadors, vinyes, ports, cales i plages en aquesta península de la costa catalana. I és que ses habitants de Cadaqués alternaven la pesca amb es cultiu per tal de poder sobreviure en una terra aparentment hostil i difícil. Però hi havia atres problemes que preocupaven encara més as cadaquesencs, com ara l’atac des pirates i corsaris, que constantment assetjaven Cadaqués.
En un document de 1444, conservat a l’arxiu municipal de Cadaqués, s’explica com 22 galeres de moros van cremar Cadaqués destruint també l’arxiu del poble. Precisament, la construcció de sa muralla de Cadaqués té es seus origens en aquests atacs. Així, corsaris genovesos i pirates algerians o turcs com el temut Baba Aruj, més conegut com a Barbarrossa, varen amenaçar l’existència des cadaquesencs. Aquest darrer se sap que no només va saquejar la vila, sinó que també va cremar la iglesi. I és que la vulnerabilitat de ses antics habitants de Cadaqués venia donada per l’aïllament geogràfic des municipi i pel fet que aquests visquessin encarats al mar, separats de la resta de ses empordanesos, per la muntanya de Pení.
Val a dir que, un gran nombre de pescadors i mariners de Cadaqués varen ser capturats pes moros, tot i que de vegades també es produïen segrestos en terra ferma. És per aquest motiu, que de tant en tant es mariners més valents sortien a fer front a ses invasors. D’aquí que anés creixent la fama des cadaquesencs com a bons mariners, fet que podem constatar ja al segle XIII, quan el rei Jaume I va conquerir Mallorca as sarraïns amb l’ajuda de la gent de l’Empordà.
Sobre ses diverses cultures que van passar per Cadaqués, destaca sa comunitat jueua que amb el pas des segles va deixar sa seu pròpia empremta a la toponímia d’algun carrer i amb l’edificació d’una sinagoga, desapareguda al llarg des segle XV.
Per regular i controlar es sistema de pesca va néixer un tractat conegut com ses ordinacions de la pesquera de Cadaqués que abarcava es segles XVI i XVIII. Sota aquestes ordinacions es repartien ses cales i es treballava en col.lectiu per tal d’afavorir a la comunitat. Es consell estava format per la Universitat de Cadaqués que es reunia periòdicament per parlar de temes que afectaven la comunitat.
Amb el temps però, el mar Mediterrani es va anar fent més segur i això va permetre que Cadaqués anés creixent, fet que va donar pas a la indústria, al comerç i a ses rutes d’ultramar. En conseqüència, al llarg des segle XIX varen sorgir nombroses fàbriques dedicades a la creació de productes alimentaris com ara anxoves, tonyina, oli d’oliva, aiguardent, gasosa, vinagre, pasta per fer sopa, etc. No obstant, as cantó d’aquestes fàbriques, coexistien també atres indústries; algunes de les quals produïen taps de suro, sabó, carbonat de potassa, pipes per fumar etc. Paral.lelament a aquest floreixement industrial, es conreu de la vinya i l’olivera va anar desapareixent, donant pas a un greu empobriment econòmic; fet que va obligar a molts cadaquesencs, a principis del segle XX, a emigrar a ses Amèriques. Algunes de ses destinacions més habituals entre els habitants de Cadaqués varen ser Cuba, Haití, Argentina, Uruguai, Mèxic i Nova York.
Malgrat la distància, es cadaquesencs emigrats, més popularment coneguts com a indians, seguien en contacte amb el poble gràcis a sa revista local Sol Ixent. Aquesta publicació els mantenia informats de tot allò que passava a Cadaqués i viceversa, ja que sa revista era també un mitjà de comunicació pes que vivien a ses Amèriques.
Es més afortunats es varen enriquir a Amèrica i de tornada a Cadaqués van edificar luxosos habitatges que encara avui dia contrasten amb la senzillesa de ses cases locals.
Ben aviat, artistes autòctons i estrangers varen arribar a Cadaqués, atrets pes seus encants i la bellesa des seu paisatge geològic. Així, nombrosos pintors i escriptors varen passar per Cadaqués. Alguns fins i tot s’hi varen establir de forma definitiva, com es cèlebre pintor Salvador Dalí que va immortalitzar el poble en moltes de ses seus obres, donant-lo a conèixer arreu del món.
Pintors anteriors a Dalí, com Eliseu Meifrèn o contemporanis seus com Picasso, Duchamp, Max Ernst, Magritte i Antoni Pitxot, juntament amb sa seu família, coneguda pes seu talent artístic i musical; a més d’escriptors com Paul Eluard i sa seu dona Gala, Federico García Lorca, Eugeni d’Ors i Josep Pla, així com també es famós cineasta Luís Buñuel, varen passar per Cadaqués entre molts atres.
Finalment, en els anys 60, va arribar es fenòmen del turisme que va portar as cadaquesencs a abandonar definitivament es conreu per atendre as nous visitants que arribaven a Cadaqués, atrets per sa seu autenticitat. Una autenticitat que en l’actualitat perdura a causa des seu aïllament geogràfic i que veiem reflectit en es seu ric patrimoni: es parlar salat, ses tradicions cadaquesenques, la iglesi de Sta. Maria, es doll, càntir de color verd que ses dones feien servir antigament per transportar l’aiga de la font. Aquests són només alguns de ses elements que fan tan especial Cadaqués i que provenen de la herència d’un passat que es perd en la llunyania del temps.
Història
D'entre totes ses poblacions que trobem a la Costa Brava, n’hi ha una que destaca per sa seu singularitat i autenticitat: Cadaqués.
Es nom de Cadaqués podria provenir de l'evolució de Cap de Quers (cap de roques) degut a la gran quantitat de roques sobretot a la zona de Cap de Creus. Un atra opció és que Cadaqués deriva de “cadaquer” o “cadaquers” que significaria bosc o boscos de càdecs, arbust que poblava tota aquesta zona costanera. Una tercera possibilitat és que Cadaqués sigui es compost de dues paraules d'origen grec, kata-kairus, que significaria port ocasional (ja que es grecs utilitzaven aquest port en ses seus rutes comercials o d'expansió quan el mal temps els obligava a interrompre la navegació).
Situat al costat oriental de sa península del Cap de Creus i considerat per molts com la perla de la Costa Brava, sa seu història es remunta milers d’anys enrere, quan ses ibers eren ses amos i senyors d’aquestes terres.
A través del mar Mediterrani varen arribar atres civilitzacions més avançades com ara es sards, ses etruscos, ses egipcis i sobretot es grecs i romans, tots ells grans experts en navegació. Sens dubte, sa presència d’aquestes cultures i en especial de la grega i romana, establerta durant molt de temps a Sa península, va suposar un gran enriquiment cultural per ses ibers. De ben segur que aquest contacte devia suposar per ses avantpassats des cadaquesencs un gran avenç en la pesca i navegació.
Es primer document que fa referència a Cadaqués és anterior a l’any 814 i relata es naufragi de ses relíquies dels Sants Abdon i Senén que varen ser salvades per la gent de Cadaqués. Destaquen, però, atres documents com la donació de l’any 974 i la compravenda de l’any 1030, que varen fer es comtes d’Empúries as monestir de Sant Pere de Rodes i que comprenien ses terres del Cap de Creus. Aquest darrer document posa de relleu l’existència de peixeteries, pescadors, vinyes, ports, cales i plages en aquesta península de la costa catalana. I és que ses habitants de Cadaqués alternaven la pesca amb es cultiu per tal de poder sobreviure en una terra aparentment hostil i difícil. Però hi havia atres problemes que preocupaven encara més as cadaquesencs, com ara l’atac des pirates i corsaris, que constantment assetjaven Cadaqués.
En un document de 1444, conservat a l’arxiu municipal de Cadaqués, s’explica com 22 galeres de moros van cremar Cadaqués destruint també l’arxiu del poble. Precisament, la construcció de sa muralla de Cadaqués té es seus origens en aquests atacs. Així, corsaris genovesos i pirates algerians o turcs com el temut Baba Aruj, més conegut com a Barbarrossa, varen amenaçar l’existència des cadaquesencs. Aquest darrer se sap que no només va saquejar la vila, sinó que també va cremar la iglesi. I és que la vulnerabilitat de ses antics habitants de Cadaqués venia donada per l’aïllament geogràfic des municipi i pel fet que aquests visquessin encarats al mar, separats de la resta de ses empordanesos, per la muntanya de Pení.
Val a dir que, un gran nombre de pescadors i mariners de Cadaqués varen ser capturats pes moros, tot i que de vegades també es produïen segrestos en terra ferma. És per aquest motiu, que de tant en tant es mariners més valents sortien a fer front a ses invasors. D’aquí que anés creixent la fama des cadaquesencs com a bons mariners, fet que podem constatar ja al segle XIII, quan el rei Jaume I va conquerir Mallorca as sarraïns amb l’ajuda de la gent de l’Empordà.
Sobre ses diverses cultures que van passar per Cadaqués, destaca sa comunitat jueua que amb el pas des segles va deixar sa seu pròpia empremta a la toponímia d’algun carrer i amb l’edificació d’una sinagoga, desapareguda al llarg des segle XV.
Per regular i controlar es sistema de pesca va néixer un tractat conegut com ses ordinacions de la pesquera de Cadaqués que abarcava es segles XVI i XVIII. Sota aquestes ordinacions es repartien ses cales i es treballava en col.lectiu per tal d’afavorir a la comunitat. Es consell estava format per la Universitat de Cadaqués que es reunia periòdicament per parlar de temes que afectaven la comunitat.
Amb el temps però, el mar Mediterrani es va anar fent més segur i això va permetre que Cadaqués anés creixent, fet que va donar pas a la indústria, al comerç i a ses rutes d’ultramar. En conseqüència, al llarg des segle XIX varen sorgir nombroses fàbriques dedicades a la creació de productes alimentaris com ara anxoves, tonyina, oli d’oliva, aiguardent, gasosa, vinagre, pasta per fer sopa, etc. No obstant, as cantó d’aquestes fàbriques, coexistien també atres indústries; algunes de les quals produïen taps de suro, sabó, carbonat de potassa, pipes per fumar etc. Paral.lelament a aquest floreixement industrial, es conreu de la vinya i l’olivera va anar desapareixent, donant pas a un greu empobriment econòmic; fet que va obligar a molts cadaquesencs, a principis del segle XX, a emigrar a ses Amèriques. Algunes de ses destinacions més habituals entre els habitants de Cadaqués varen ser Cuba, Haití, Argentina, Uruguai, Mèxic i Nova York.
Malgrat la distància, es cadaquesencs emigrats, més popularment coneguts com a indians, seguien en contacte amb el poble gràcis a sa revista local Sol Ixent. Aquesta publicació els mantenia informats de tot allò que passava a Cadaqués i viceversa, ja que sa revista era també un mitjà de comunicació pes que vivien a ses Amèriques.
Es més afortunats es varen enriquir a Amèrica i de tornada a Cadaqués van edificar luxosos habitatges que encara avui dia contrasten amb la senzillesa de ses cases locals.
Ben aviat, artistes autòctons i estrangers varen arribar a Cadaqués, atrets pes seus encants i la bellesa des seu paisatge geològic. Així, nombrosos pintors i escriptors varen passar per Cadaqués. Alguns fins i tot s’hi varen establir de forma definitiva, com es cèlebre pintor Salvador Dalí que va immortalitzar el poble en moltes de ses seus obres, donant-lo a conèixer arreu del món.
Pintors anteriors a Dalí, com Eliseu Meifrèn o contemporanis seus com Picasso, Duchamp, Max Ernst, Magritte i Antoni Pitxot, juntament amb sa seu família, coneguda pes seu talent artístic i musical; a més d’escriptors com Paul Eluard i sa seu dona Gala, Federico García Lorca, Eugeni d’Ors i Josep Pla, així com també es famós cineasta Luís Buñuel, varen passar per Cadaqués entre molts atres.
Finalment, en els anys 60, va arribar es fenòmen del turisme que va portar as cadaquesencs a abandonar definitivament es conreu per atendre as nous visitants que arribaven a Cadaqués, atrets per sa seu autenticitat. Una autenticitat que en l’actualitat perdura a causa des seu aïllament geogràfic i que veiem reflectit en es seu ric patrimoni: es parlar salat, ses tradicions cadaquesenques, la iglesi de Sta. Maria, es doll, càntir de color verd que ses dones feien servir antigament per transportar l’aiga de la font. Aquests són només alguns de ses elements que fan tan especial Cadaqués i que provenen de la herència d’un passat que es perd en la llunyania del temps.
