PUNT D’INICI –Oficina de turisme
LLOC D’ARRIBADA – Badia de Portlligat
DESNIVELL - 22m
DISTÀNCIA – 1,15km
DURADA – 20’ (anada)
GRAU DE DIFICULTAT -Molt fàcil
TIPUS DE CAMÍ –Carrers asfaltats i camí de pedra.
SENYALITZACIÓ -Senyals verticals
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI: Sortint de l’oficina de turisme caminarem en direcció a la riba esquerre de la badia fins arribar a la riba des Poal. Al llarg de l'itinerari, veurem un des pocs noraix que es conserven al poble, antic piló de pedra que servia per amarrar ses embarcacions, a més de sa casa on va estar allotjat Picasso, l'istiu de 1910. Una placa situada a la riba des Poal recorda es passejants sa seu estada.
Davant de la platja des Poal, hi ha una petita plaça amb una olivera des d’on surt el carrer de la Miranda, antic camí de Portlligat. Pujarem aquest carrer d’elevada pronunciació fins arribar al càmping de Cadaqués. A la dreta del qual veurem l’ermita de Sant Baldiri i el cementiri del poble. L’ermita de Sant Baldiri és un temple barroc de l’any 1702. Antigament estava dedicat as Sants Abdó i Senent, ses despulles dels quals, segons la tradició, vàren ser salvades pes cadaquesencs després d´un naufragi a Portlligat.
En el passat es patrons des pailebots que estaven refugiats a la badia de Cadaqués, pujaven fins l’ermita per saber si la tramuntana bufava fort a Cap de Creus i si el temps ho permetia reenprenien la marxa rumb a França. Tot seguit, a l’esquerra de l’ermita, baixarem sa carretera que ens conduirà fins a Portlligat, port natural de pescadors de Cadaqués. En aquesta cala, Dalí va situar sa seu residència, perquè considerava que era l’indret més bonic del món, fet que el va portar a protegir aquest espai, essent declarat paisatge pintoresc l’any 1953.
Per visitar la Casa Museu Dalí cal reserva prèvia tel. 972 25 10 15.
El retorn el poble el farem pes mateix camí.
ELEMENTS D’INTERÈS: Casino l’Amistat, el Passeig, Es Cucurucuc, Noraix, Casa Serinyana, parets de pedra de seca, ermita de Sant Baldiri, cementiri, badia de Portlligat, Casa Museu Dalí, escultura La barca i el xiprer obra d’en Dalí, barraques de pescadors i port natural de Cadaqués.
ETIMOLOGIA: Topònim que significa "port tancat" indica que està "lligat" per l'illa de Portlligat i Sa Farnera.
PUNT D’INICI – Passeig
LLOC D’ARRIBADA – Racó d'en Sanés
DISTÀNCIA - 2,67km (anada)
DURADA – 40 min. (anada)
GRAU DE DIFICULTAT - Fàcil
TIPUS DE CAMÍ – Carrers asfaltats i corriol.
SENYALITZACIÓ – Senyals a partir de la Plaja del Ros
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI: Des del Passeig (plaça principal del poble) mos dirigirem cap a la riba esquerre de la badia, tot vorejant la costa en direcció a l’Avinguda Víctor Rahola que enllaça amb es carrer Doctor Pérez del Pulgar.
Val la pena aturar-se un moment per contemplar la Casa Serinyana (Casa Blaua) i es Castell del Colom, ambdós d’estil modernista. També mos trobarem amb ses escultures "Lídia de Cadaqués", de l’artista Ramon Moscardó i “Els Quatre Vents del Mar” de François Sthaly, aquesta última situada al final de l’Avinguda Víctor Rahola.
Passat es carrer Doctor Pérez del Pulgar trobem la plaja del Ros, des d’on comença es camí de ronda. Aquest itinerari deixa al descobert molts racons de gran bellesa, ideals per gaudir d'un bany.
Passarem per la plaja d'en Pere Fet fins arribar a la plaja de S’Arenella, des d'on s’observa molt bé l’illa homònima de titularitat privada i es Cucurucuc, un des símbols identitaris del poble.
Es camí de ronda finalitza a ES Racó d’en Sanés des d’on accedim a l’urbanització des Caials.
PUNT D'INICI -Oficina de turisme
LLOC D'ARRIBADA - Far de Cala Nans
DESNIVELL -71m
DISTÀNCIA -3'62km
DURADA -50' (anada)
GRAU DE DIFICULTAT -Fàcil
TIPUS DE CAMÍ -Carrers asfaltats i camí de ronda.
SENYALITZACIÓ -Senyals verticals i placa de pedra amb pictograma des far.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI: Es surt de l'oficina de turisme en direcció al far de Cala Nans. Tot vorejant la riba dreta de Cadaqués, arribarem fins l'avinguda Verge del Carme, on hi ha una petita capella feta en mosaic que enllaça amb es carrer Sant Pius V i condueix a la plaja de Sa Conca. En aquest mateix carrer, una placa de pedra amb un pictograma del far assenyala l'itinerari a seguir. Seguint aquesta mateixa direcció i després de creuar es rec de Sant Piu V, trobem un corriol a mà dreta pel quan ens podem desviar un moment per poder veure sa capella o oratori de Sant Pius V. Aquesta capella va ser construïda per ses habitants del poble per homenatjar al Papa Pius V per sa desfeta des pirates turcs durant sa batalla de Lepant, l'any 1571. Aquest homenatge enllaça amb la història de Cadaqués, que durant segles va haver de patir ses efectes de la pirateria amb sa conseqüent destrucció de l'arxiu municipal i de l'antiga iglesi.
Un cop passada la plaja, en direcció a l'urbanització es Quers, al final des segon carrer, comença es camí de ronda que porta fins es far.
Es far de Cala Nans data de l'any 1852 i es troba situat al límit sud del municipi. Antigament hi vivia un faroner que anava i venia de Cadaqués a peu. Actualment, es far segueix en funcionament gràcies a un sistema de plaques fotovoltaiques que transformen l'energia solar en corrent. Unes escales situades as cantó del far porten fins Cala Nans des d'on s'observa l'illot des Cucurucuc de Terra i es Cucurucuc de Sa Sabolla i al fons una panoràmica excepcional de la badia de Cadaqués.
L'escriptor Josep Pla en es seu llibre "Cadaqués" reflecteix molt bé ses sensacions d’aquest itinerari:
El camí us porta a la boca de la badia -en certa manera us porta mar endins-. Per això sovint us trobeu, tot passejant, amb una mola de dofins. L’espectacle és fascinador. La solitària carretera és bella...
El retorn cap a la vila, el farem pes mateix camí.
ELEMENTS D'INTERÈS: Casino l'Amistat, Es Baluard, Portdoguer, riba Pitxot, església de Sta. Maria, escultura Lídia de Cadaqués, Es Llaner, escultura A Federico García Lorca, capella Sant Pius V, ponts i parets de pedra seca, barraques de vinya, forn de calç, platja de Sa Sabolla, Cala Nans, es far de Cala Nans, badia de Cadaqués, Es Cucurucuc de Terra i Es Cucurucuc de Sa Sabolla.
ETIMOLOGIA: Cala Nans indica un lloc on es calaven nanses, un orneig de joncs o vims per capturar peixos.
PUNT D'INICI -Oficina de turisme
LLOC D'ARRIBADA -Penya-segats de Punta Prima
DESNIVELL -167m
DISTÀNCIA -5,52km
DURADA -1'15 (anada)
GRAU DE DIFICULTAT -Mitjà
TIPUS DE CAMÍ -Carretera asfaltada, sender i pista forestal
SENYALITZACIÓ -Senyals verticals i marques de color blanc i vermell
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI: Sortirem de l'Oficina de Turisme i seguirem sa carretera de la costa a la dreta fins arribar a l'alçada de l'entrada de l'Hotel Rocamar, a la dreta de la qual veurem una pista sense asfaltar. La seguirem fins arribar as mas d'en Baltre (mas restaurat i amb algunes edificacions de pedra seca) *. Just abans d'arribar as mas ens trobarem amb una bifurcació, nosatros seguirem es camí de l'esquerra doncs el de la dreta ens conduiria a l'ermita de Sant Sebastià, de titularitat privada i només oberta al públic el 20 de gener, festa local a la població. Un cop passat es Mas d'en Baltre ens trobarem amb una atra bifuració de camins. Agafarem es camí de l'esquerra i el seguirem.
Al cap d'una estona de camí veurem a la banda esquerre el Pi Solitari. Com es nom indica en aquest lloc hi ha un pi.
Pes camí veurem algunes barraques de pedra seca molt ben conservades. Aquestes construccions de gran bellesa arquitectònica eren utilitzades per guardar ses eines del camp i de vegades fins i tot servien d'aixopluc as pagesos.
Es paratge del Pi Solitari és un indret molt tranquil que ofereix una panoràmica molt àmplia del territori. Des d'aquest punt veiem La Muntanya Negra on hi ha es repetidor de l'antena municipal de Cadaqués, la muntanya de Pení, el cim del qual està coronat per dos grans radars de forma esfèrica, amddós propietat de la base militar de Pení, es mas de la Sala considerat l'heretat més antiga de Cadaqués, l'ermita de Sant Sebastià, la badia de Cadaqués, el Cap de Creus i a sa nostra esquerra es penya-segats de Punta Prima.
Davant des pi hi ha una base de pedra seca que aguanta una placa rodejada per un marc de fusta, amb un poema en honor a l'arbre "l'Oda Testament del Pi d'en Calella".
Sa placa explica que es pi originari que jau mort a terra era l'últim pi d'una gran pineda. Aquest pi tenia prop de dos-cent anys i fou testimoni de la fil.loxera, una plaga provinent d'Europa que va acabar amb ses vinyes de Cadaqués al segle XIX. Cal destacar també la glaçada de l'any 1956 que va matar molts arbres, però no així el Pi Solitari. Precisament arran d'aquest glaçada va aflorar el turisme a Cadaqués i mica en mica la gent del poble va anar deixant es conreu de les terres i la pesca per dedicar-se as turistes.
Finalment ses terres vàren quedar abandonades i es pins vàren anar desapareixent fins que només va quedar dempeus un: "El Pi Solitari" que és el que dona nom aquest indret. Però, fa uns anys un incendi va acabar amb el pi i des de llavors jau a terra com a testimoni de la història de Cadaqués.
El 2 de setembre del 2004 un veí del poble va plantar un pi en substitució de l'anterior i l'Ajuntament del poble va contribuir amb l'homenatge d'aquesta placa.
Al final des camí trobem es penya-segats de Punta Prima, un mirador excepcional d'alt vertigen que impressiona per sa seu verticalitat i alçada. Amb angles de 40 a 45º aquests penya-segats són ideals per la pràctica de l'escalada professional.
Ses formes des penya-segats de Punta Prima són capricioses i sorprenents, a més acullen una fauna i flora molt rica i variada. De fet, durant segles aquest va ser l'hàbitat de la foca Mediterrània (Monachus monachus) que desafortunadament es va extingir l'any 1973.
Es camí de tornada el poble el farem pes mateix camí.
*Des de l’inici de la pista forestal a l'altura de l'entrada de l'hotel Rocamar fins just passat el Mas d'en Baltre la ruta coincideix amb el GR92 cap a Roses.
RECOMANACIONS: S'aconsella molta precaució as penya-segats i en cas de que hi hagi nens portar-los sempre agafats de la mà.
ELEMENTS D'INTERÈS: Casino, Es Baluard, Portdoguer, riba Pitxot, església de Sta. Maria, escultura Lidia de Cadaqués, Es Llaner, el mas d'en Baltra, el Pi Solitari, la muntanya de Pení, la Muntanya Negra, l'ermita de Sant Sebastià, es mas de la Sala, la badia de Cadaqués, Es Cucurucuc, el Cap de Creus, flora, fauna, geologia, barraques de pedra seca i es penya-segats de Punta Prima.
ETIMOLOGIA: Es nom de Punta Prima fa referència a un promontori que és el que dóna nom a tot aquest paratge terrestre.
PUNT D'INICI -Oficina de turisme
LLOC D'ARRIBADA -Far del Cap de Creus
DESNIVELL -138m
DISTÀNCIA -7,36km
DURADA -2h 20' (anada)
GRAU DE DIFICULTAT -Baix
TIPUS DE CAMÍ -Carretera asfaltada, sender i pista forestal.
SENYALITZACIÓ -Senyals verticals
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI: Sortirem des de l'oficina de turisme i caminarem en direcció a la riba esquerre del poble fins arribar a la riba des Poal. Davant de la plaja que porta el mateix nom que la riba, hi ha una petita plaça amb una olivera des d'on surt el carrer de la Miranda, antic camí de Portlligat. Pujarem aquest carrer d'elevada pronunciació fins arribar al càmping de Cadaqués, a la dreta del qual veurem l'ermita de Sant Baldiri i el cementiri del poble. L'ermita de Sant Baldiri és un temple barroc de l'any 1702. Antigament estava dedicat als sants Abdó i Senent, ses despulles dels quals, segons la tradició, vàren ser salvades pes cadaquesencs després d'un naufragi a Portlligat. Tot seguit, a l'esquerra de l'ermita, baixarem la carretera que ens conduirà cap a Portlligat, el port natural de pescadors de Cadaqués. Val la pena desviar-se un moment per veure la Casa Museu Dalí i l'escultura "La barca i el xiprer" obra des mateix artista. Per visitar sa casa cal reserva prèvia tel. 972 25 10 15. Des de Portlligat seguirem la carretera que permet accedir a l'urbanització S'Alqueria. Un cop a l'urbanització, hem de seguir tot recte l'Avinguda des Paratge S'Alqueria. Al final de l'avinguda, una bifurcació assenyala diferents accessos, cal seguir tot recte, a pocs metres ja està indicat es camí a Cap de Creus. L'itinerari s'emmarca dins la reserva integral del parc natural del Cap de Creus. Es paisatge està modelat per la tramuntana, un vent fred i turbulent molt present en tot el Cap de Creus. En molts trams s'observen parets, paviments, barraques i bancals de pedra seca on abunden ses plantacions d'oliveres, testimoni del passat agrícola del poble.
La flora predominant són es càdecs, el romaní, ses falgueres, l'esparreguera i el pi entre d'altres. Durant es recorregut trobem accès a algunes cales i platges que ens conviden a fer una pausa i refrescar-nos.
El far del Cap de Creus està situat a l'extrem més oriental de la península i és considerat com es segon far més antic de Catalunya , va entrar en servei l'any 1853 durant el regnat d'Isabel II. El far també ha estat objecte d'inspiració per molts artistes i productors de cinema americà com Kirk Douglas que a finals des 60 va protagonitzar la pel.licula La llum de la fi del món.
Actualment, el far continua prestant servei as navegants i és la seu de l'Espai Cap de Creus, punt d'informació del Parc Natural del Cap de Creus.
L'1 de gener tothom es dona cita aquí per celebrar l'Aplec del Sol Ixent i èsser es primers en veure la sortida del Sol.
As cantó del far, trobem el mític restaurant Cap de Creus, antiga caserna de la guardia civil.
La tornada el poble la farem pes mateix camí.
ELEMENTS D'INTERÈS: Casino l'Amistat, el Passeig, Es Cucurucuc, Noraix, Casa Serinyana, ermita de Sant Baldiri, cementiri, badia de Portlligat, Casa Museu Dalí, escultura La barca i el xiprer obra d'en Dalí, barraques de pescadors, barraques i parets de pedra seca, geologogia, flora i fauna, platja de Sant Antoni, platja de S'Alqueria petita i gran, platja de Guillola, cala Jugadora, cala Fredosa i el Far del Cap de Creus.
ETIMOLOGIA: Segons l'etimologia més extesa el topònim Cap de Creus derivaria des mot ibèric Cap de Quers que vol dir Cap de roques o bé del llatí Caput Crucis que significa moltes creus o del francès Cap de Creux que vol dir Cap buit i faria referència a sa coua buida de S'Infern
Atres recorreguts més llargs són es GR que comuniquen Cadaqués amb la resta de municipis veïns: Port de la Selva, Llançà i Roses.
Tots ses itineraris des GR està indicats amb senyals verticals i pedres de color vermell i blanc.
GR-11 A PORT DE LA SELVA
El GR 11 s’inicia o s’acaba (depèn d’on es miri) a Cap de Creus. Des de Cadaqués podem arribar-hi en cotxe i aparcar prop del far (des de la població només hi ha una carretera que condueixi al Cap de Creus). A partir d’aquest punt caldrà seguir simplement es senyals propis des GR. En cas de dubte, podrem adreçar-nos as punt d’informació del Parc Natural situat a l’interior del far.
El citat camí no està obert ni a motos ni a cotxes.
Distància: 16 km. Temps aprox. (anada): 4 - 5 hores
GR-92 A PORT DE LA SELVA
Distància: 12 km. Temps aprox. (anada): 3 - 3.30 hores
Tant bon punt sortim de l'Oficina de Turisme girarem a l'esquerra fins ser davant de la farmàcia. Un cop allà seguirem l'avinguda Caritat Serinyana cap amunt, fins arribar a la rotonda de l'entrada del poble. Ben bé al nord de la rotonda, entre la carretera que va cap a Roses o el Port de la Selva i la carretera que porta a Cap de Creus, veurem unes escales de pedra seca. Aquest és l'inici del GR-92 cap al Port de la Selva.
Senyalització: Senyals típics dels GR, dues línies paral•leles blanca i vermella.
El citat camí no està obert ni a motos ni a cotxes.
GR-92 A ROSES
Distància: 22 km. Temps aprox. (anada): 6 - 7 hores
Sortirem de l'Oficina de Turisme i seguirem la carretera de la costa, a la dreta, fins arribar a l'altura de l'entrada de l'Hotel Rocamar, a la dreta de la qual veurem una pista/camí sense asfaltar. Seguirem aquella pista, ja que és aquí on s'inicia el camí i caldrà, simplement, seguir el senyal característic dels GR. A partir de cala Joncus deixarem enrere el terme municipal de Cadaqués per entrar en el de Roses. El recorregut del GR-92 a Roses ens permetrà gaudir d'unes vistes espectaculars de la població, així com del Cap de Creus, sempre que el temps ho permeti.
Senyalització: Senyals típics dels GR, dues línies paral•leles blanca i vermella. El citat camí no està obert ni a motos ni a cotxes.
RECORREGUT
Aquest itinerari té una durada d'aproximadament dues hores i no presenta cap dificultat. S'inicia just a tocar la benzinera, per un carreró estret que havia estat una via ramadera d'accés al Cap de Creus. Això es veu molt bé un cop travessada la carretera del far, seguint la muntanya amunt per un camí ample molt fressat, amb unes parets de pedra seca que el delimiten a banda i banda. Aquestes formen part de la via ramadera. En arribar al mas de la Senyora, deixarem les parets que continuaven aquest vell camí, el nostre itinerari segueix per l'esquerra -per un camí de terra que seguirem fins arribar a l'hípica del mas Duran. Passarem pel mig del mas, per seguir el camí que, de baixada, ens porta al paratge de Portlligat. Des d'aquí només ens cal tornar al centre de Cadaqués.
EL CAMÍ DE PUIG FERRAL
El camí de Puig Ferral, també anomenat des Volcà, ens sorprendrà. Com bon exemple de camí ramader, passarem entre parets de pedra seca que, a banda i banda, ens acompanyaran durant bona part des trajecte.
Aquestes són espectacularment altes. Sa darrera persona que va arranjar aquestes parets posant pedra sobre pedra va ser un pastor. Se'l coneixia amb el nom del Vermell. L'ascenció ens permet de contemplar la badia de Cadaqués, la muntanya de Pení i algun olivar, encara treballat. Predomina la vegetació baixa, amb alternança de brolles i prats.
Gairebé arribats as planer, passat es mas de la Senyora, veurem que es camí ramader segueix entre parets per una petita fondalada, però no el seguirem, ja que continuarem pes camí de terra fins arribar al Mas Duran.
La punta de cap de Creus
L’àmbit de la punta de cap de Creus és una de les dues Reserves Naturals Integrals del parc natural, junt amb el cap Norfeu. Ens trobem a l’extrem més oriental de la península Ibèrica i al punt on el Pirineu s’aboca al mar, al retall de costa en la qual el vent procedent del Nord adquireix una força huracanada, que pot fins i tot
superar els 150 km/h. En aquest entorn afloren pacients les roques més antigues de Catalunya, els esquistos grisencs, que apareixen interromputs per filons blancs i rojos de pegmatites. En alguns punts es poden observar com les roques formen vetes capriciosament replegades que donen idea del moment de la seva formació, fa uns 300 milions d'anys, quan aquests materials estaven sotmesos a elevades temperatures (650ºC) i a grans pressions (entre 11 i 14 km de profunditat). Al llarg del recorregut podem observar espècies de plantes adaptades a les condicions del clima eixut i
ventat de la zona i al substrat rocallós: el punxant coixinet de monja (Astragalus massiliensis), ensopegueres (Limonium tremolsii), estepes blanques i càdecs (Juniperus oxycedrus). Nombrosos ocells migradors troben repòs i aliment en aquest sector de la costa com: mascarells, baldrigues (balear i mediterrània), gavines, xatracs, entre molts altres. Amb sort es poden veure passar dofins, alguna tortuga marina, i algun sortidor llunyà d’algun rorqual.
Recorregut: L’itinerari té una dificultat mitjana, el terreny és abrupte i cantellut, amb penya-segats i passos estrets, per tant es recomana tenir cura dels més petits, portar bon calçat i aigua, sobretot a l’estiu. El recorregut comença al far de cap de Creus, on hi ha situat l’Espai Cap de Creus que alberga un centre d’informació i un petit museu que ens permetrà saber més detalls d’aquest singular entorn. Cal anar seguint els senyals de color vermell i els cartells que ens conduiran pel sector més oriental de la punta de cap de Creus, entre estepes, llentiscles i càdecs, a través de tres possibles recorreguts de dificultat mitjana en general:
1. Itinerari a la punta de cap de Creus, 50 minuts d’anar i tornar.
2. Itinerari a la cova de s’Infern, 40 minuts d’anar i tornar. Cal tenir present que no es pot accedir a la cova des de terra de ferma, ja que el seu accés és perillós.
3. Itinerari circular, 90 minuts, enllaça els dos altres recorreguts i ressegueix tot el cap sortint. Permet veure els illots de la Massa d’Oros (o sa Rata) i de s’Encalladora. Al sector de s’Eixugador i fins a sa Clavaguera el camí flanqueja entre la vegetació de
joncs i balques que creixen al llarg del rec, sec durant bona part de l’any.
Al llarg dels recorreguts trepitjarem el rocam inhòspit format d’esquistos i veurem l’adaptació de la vegetació a les condicions extremes que ofereix aquest punt de la costa. També es descobreixen grans blocs de roca rosada i blanca de tipus pegmatita, que treballades per l’erosió ofereixen formes curioses. Destaca també la presència de minerals fàcilment observables.
Recomanacions:
Estem a la Reserva Natural Integral de Cap de Creus. RECORDEU QUE:
L’accés i la circulació públics s’han de desenvolupar exclusivament per mitjà dels punts i els itineraris expressament assenyalats. No s’hi permet l’extracció o la recol·lecció de minerals, roques, fòssils, plantes i animals, ni les activitats cinegètiques. Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció de Cap de Creus.
– L’acampada no està permesa.
– Per motius de seguretat i conservació, està rigorosament prohibit encendre foc.
– No es permet llençar escombraries.
– No es permet recol·lectar plantes, roques o minerals.
– Els gossos han d’anar lligats.
– No es permet pescar amb canya o pesca submarina.
Mapa: http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/cap-creus/visiteu-nos/equipaments_i_itineraris/itineraris/
El paratge de Tudela
Situat al nord de la península de cap de Creus exposat a la mar d’amunt, en una de les raconades geològiques més espectaculars del país. És un espai natural de primer ordre, dotat d’una singular configuració geològica, amb estructures i afloraments de roques (esquistos i pegmatites) que formen un conjunt únic a nivell mundial. Des de l’aparcament de Tudela i fins a Culip, l’itinerari transcorre per una via ferma des de la qual podrem observar les roques que, erosionades pel vent, donen lloc a morfologies singulars com les de s’Àliga o es Camell. Des del punt de vista biològic, destaca la diversitat i la riquesa del patrimoni vegetal adaptat a la força del vent, les condicions salines i l’hostilitat del rocam: coixinets de monja amb plantatge marí, cadaquers
litorals i la presència d’espècies singulars com l’armèria marina i els limòniums. A nivell faunístic es pot veure amb facilitat el corb marí emplomallat, tres tipus diferents de bàldrigues: la balear, la cendrosa i la mediterrània, i l’ocell de tempesta. Dins l’àmbit marí i al llarg de moltes milles, fins al canó del cap de Creus, trobem una de les zones més valuoses de la Mediterrània. A partir dels anys seixanta, el sector de Tudela va
estar ocupat per les instal·lacions de la ciutat de vacances del Club Mediterranée. Amb la creació del Parc Natural de Cap de Creus, l’any 1998, aquest espai quedava inclòs com a zona d’ordenació específica, motiu pel qual a partir de l’any 2007, es va iniciar un procés de restauració ambiental finalitzat l’any 2010 i que ha comportat la deconstrucció de tots els edificis, la retirada de les plantes invasores i el condicionament de camins quem faciliten la seva visita. Aquesta actuació no té precedents en cap altre punt del litoral mediterrani.
Recorregut
L’itinerari comença a l’aparcament de Tudela, transcorre per una via ferma de fàcil trepig, tot i que es recomana anar ben calçat i tenir cura dels més petits, principalment en les zones properes als penya-segats. També es recomana que porteu aigua, sobretot a l’estiu. El recorregut és d’una hora fins a Culip (2 km d’anada), al llarg del camí trobareu diverses desviacions que porten a racons de gran bellesa paisatgística i que es recomana conèixer. Si preneu aquesta opció, l’arribada a Culip es pot allargar uns 30 minuts més. Per començar, des del mateix aparcament es pot accedir al primer punt d’interès: es Camell, emprenent el camí principal trobareu el trencall que s’enfila fins al mirador del pla de Tudela, presidit per uns cubs de ferro que recorden el volum ocupat pels edificis del dispensari del Club Mediterranée. Uns metres més enllà hi ha el mirador de la Gran Sala, des del qual podreu obtenir una magnífica panoràmica de la zona. Més endavant hi ha un camí a mà esquerra que es dirigeix fins al mirador de l’illa de Portaló. Retrocedint fins al camí principal continuarem per la cinta asfaltada fins que de nou trobarem un trencall a mà esquerra que ens condueix fins al mirador de Pamperris, des d’on es pot observar una magnífica vista de la mar d’amunt. Ja de nou la via ferma ens conduirà fins a Culip passant pel racó de Francarlos i la cala Culleró. El retorn es pot fer pel mateix camí d’anada, o bé escurçar-lo seguint l’itinerari pel rec de Francarlos tot i que aquest presenta una mica més de dificultat.
Mapa i fulletó: www20.gencat.cat/docs/parcsnaturals/Home/Cap%20de%20Creus/Visitans/Equipaments%20i%20itineraris/Itineraris/Itinerari%2017.pdf
Dificultat: Mitjana
Temps: 5h 15min
Distància en km: 17 km
Alçada màxima: 257
Alçada mínima: 1
Desnivell acumulat de pujada: 495 m
Desnivell acumulat de baixada: 495 m
Som a Cadaqués davant la badia. Seguim per la Riba des Poal fins a arribar a la plaça des Portitxó. A la dreta de la plaça, hi trobem es carrer /de la Miranda. Just al principi des carrer veiem sa primera marca groga de seguiment d’Itinerànnia.
A partir d’aquest moment, ens fixem amb ses marques grogues. Al final des carrer de la Miranda enllaça amb es camí de Portlligat: veiem uns testos grans, hem de seguir el camí recte tal com indiquen ses marques.
En arribar a la carretera, a la dreta queda l’església de Sant Baldiri. Ens hi dirigim i agafem es camí que baixa, deixant l’iglesi a la dreta. Al cap d’uns metres hem de girar a l’esquerra: des d’aquí divisem la plaja de Portlligat.
Una vegada som a sa riera, cal prestar atenció al senyal de girar a l’esquerra. És abans del pont. Passem per dins sa riera i seguim escamí empedrat fins al final.
A partir d’aquí creuem sa carretera un parell de vegades fins a trobar un corriol que segueix cap avall. A la nostra dreta divisem la cala es Jonquer i al fons la punta de Codera. A les vores des camí hi ha una gran quantitat de moreres. Ara, es camí amb paret seca a banda i banda permet també, veure ses oliveres de molt a prop.
Tornem a seguir un petit tram de sa carretera a la dreta (uns 200 metres). Girem a la senyal que indica la plaja de Sant Lluís i seguim recte direcció cala Jugadora. A la dreta queda la plaja de Sant Lluís. Seguint es corriol trobem un petit encreuament, que seguim cap a l’esquerra. Aquesta, probablement, havia estat una terra de vinyes.
Una vegada a dalt de la pujada girem a l’esquerra deixant a la dreta sa banderola del parc que indica cap de Creus. Al cap d’uns metres, tornem a trobar sa carretera: hi ha una tanca metàl·lica blava. Si és tancada al passar-la, no oblidem tornar-la a tancar. Girem a la dreta i seguim un tall per sa carretera asfaltada. Trobem marques de confirmació a la nostra esquerra. Al cap d’uns metres hi ha un cartell de Reserva Natural Integral, a la dreta. També hi ha una marca groga que indica que encara hem de continuar recte per sa mateixa carretera.
Uns metres més enllà deixem sa carretera i girem a l’esquerra abans d’un camí tancat per una cadena. A partir d’ara el tram coincideix amb el GR-11. Al fons de la vall veiem es masos de mas Rabassers.
Deixem es mas a la dreta i seguim les marques. Passada una estona, creuem un filat i seguim recte. Cal tornar-lo a tancar correctament. Observem com a mesura que ens hem anat endinsant, el paisatge es fa més feréstec.
Veurem un cartell de fusta que indica Port de la Selva i hem de seguir en aquesta direcció. Més endavant, en un altre cartell de fusta on indica el nombre de quilòmetres que queden per un munt de poblacions, girem a la dreta. Veiem una cabana de pastor i poc després comença la baixada. Es descens és fort i ara cal tornar a pujar amunt. Creuem un filat, que tornem a tancar. Seguidament girem a la dreta. Aquí tornem a tenir vistes al mar. Girem de nou, a la dreta, direcció es mas. Trobem el pal AE138 - Mas Vell: hem de seguir direcció a Cadaqués. Es camí que seguim fins a arribar a Cadaqués coincideix amb el del GR-92. Queden 2h10’.
Aquest camí no té pèrdua: la majoria del temps caminem per damunt del mur de pedra seca que en alguns trams és de grans dimensions. Es camí és molt planer i va fent ziga-zagues per la part alta de la muntanya, des d'on tenim grans vistes al mar. Arribem a un nou encreuament AE139-Sobre Mas de Bufadors: hem de seguir la direcció que indica Cadaqués 1h45’. A partir d’aquest moment es camí baixa i davant nostre podem veure el mar de Cadaqués i tot baixant anem divisant ses cases blanques i es campanar d’aquest bonic poble.
A la part més baixa des camí, passem entre grans plantes d’àloe vera i finalment baixem unes escales i ja som a l’entrada del poble. Si volem anar fins a la badia, podem seguir per l’avinguda Caritat Serinyana.